Nit màgica a l’Agrícola

Nit màgica a l’Agrícola

Anem a l’Agrícola

1 de juliol, 8:00 de la tarda. Tot sol em presento a l’Agrícola de Vilafranca del Penedès. Una mica perdut. En més de 30 anys que visc a la zona no hi he entrat mai. Sales en obres, una mica de soroll, poca gent… Localitzo la sala on ha de tenir lloc l’acte que La Cultural ens ha preparat als fans de Blade Runner i de’n Philip K Dick. En punt, ja hi som tots. En Jaume C Pons obra foc. Poeta i traductor, ens parlarà dels mons paral·lels de la obra de Dick i de la pel·licula d’en Ridley Scott.

Xerrada

Jo em presento amb una samarreta negre amb el logo de Blade Runner al pit. Crec que és el primer cop que em poso algo així. Tinc diverses samarretes de la pel·licula, però mira, avui és una dia especial. En Jaume es troba una mica “intimidat” pel fet que estic a primera fila, just devant d’ell, amb la samarreta i un petit bloc de notes a les mans. Rés més lluny de la meva intenció! Som-hi!

No faré una ressenya del que es va dir, per això calia estar-hi… i erem força gent, tot una sorpresa. Algunes cares conegudes, altres no. I durant apròximadament una horeta es va parlar de la banda sonora de Vangelis, dels pulps on van nèixer les històries d’en Dick, de si existia o no una traducció catalana de “Sueñan los androides…” (sí, efectivament, existeix, i a més és l’única obra de Dick, fins al moment, traduïda al català)[1], de l’origen del nom de la pel·licula, el qual va tenir problemes de copyright amb el llibre de’n William S Burroughs, Blade Runner, A Movie…. (1979) o potser no, potser els problemes reals eren amb The Blade Runner, de Alan E Nourse (1974), llibre en el qual es va bassar en Burroughs per escriure el seu. Complicat. El món de Blade Runner sempre és complicat! Deixaré de banda el tema del unicorn de Legend. Tothom ha pensat que aquesta escena pertany a la nefasta pel·licula de Scott. En realitat no és així, la escena es va rodar el 1982 per Blade Runner però els productors la va el·liminar. Fins al Muntatge del Director de 1992 no es va reinsertar. De fet hi ha una quantitat indecent de material que no es va utilizar mai (fons, Future Noir, Paul M Sammon). La part realment interessant, almenys personalment, va ser la comparança entre els dos mons creats per Dick y Scott, contrapossats, antagónics, però complementaris per una mateixa finalitat, per fer la gran pregunta: qué significa ser humà? I aquest és el tema, no si la pel·licula és de ciencia ficció o cinema negre, no si el llibre es un relat llarg o una novel·la curta d’un escriptor esquizofrènic o drogadicte, no, el tema principal és la humanitat. I l’altre “gran pregunta”, si Deckard és o no un replicant, pràcticament és irrellevant. Segons la versió de la pel·lícula, amb més o menys subterfugis del director, veurem a Deckard com un desgraciat que es guanya la vida retirant replicants, o com un replicant que fa el doble joc sense saver-ho. En el primer cas afegirem el morbo del amor i del sexe entre un humà i una replicant, en el segon, aquest punt desapareix. L’espectador ha de triar. Cinc versions (set segons altres fons, fins i tot vuit…) per veure la història amb diferents matissos, alguns molt subtils. Cinc versions per gaudir d’una magnifica posada en escena, d’una distòpia maravellosament portada a la pantalla per Scott. Més de 30 anys despres encara sorpren la frescura de la seva proposta. Aquesta és la grandessa de Blade Runner.

2015-07-02 07.53.12

2015-07-02 07.56.21

2015-07-02 07.54.19

2015-07-02 07.55.13

Sopem i cap al cine!

Prou de xarrameca! Anem a sopar! Un sopar distes, on es parlaba més que no pas es menjaba… pocs minuts per anar al grà, anar al cinema i veure, per fi! Blade Runner en pantalla gran. Edició de 2007, Muntatge Final, Versió Original amb subtítols… (innecesaris… del tot…). Fantàstica. Imatge perfecte, so esplendid (i constatació de que en Ford podia tenir veu d’ànec en alguns moments i en altres de bariton…), impressionant… I a l’hora en punt, es tanca la porta de l’ascensor i sona el més pur Vangelis per tancar la vetllada…

Comentaris a peu de carrer, encara que no tants com es voldria… Cal anar a descansar. Dia feiner, llàstima! Ara sí que havía tema per un debat en tota regla! Potser un altre día i moment… per avui, n’hi ha prou.

Només felicitar als organitzadors i a tothom que es va acostar tant al Agrícola com al Kubrick. Fa goig veure com un no està sol en el món dels freaks (o frikis) i que es van renovant las generacions que s’acosten a les obres mestres, per anys que tinguin.

[1] Hi ha dues traduccions, una de Manuel de Seabra i l’altre de Jordi Sosé. La primera editada per Proa en la colecció La Butxaca, 9788499306285 (2013 – primera edició en català de 1989), la segona, curiosament també editada per Proa, en la colecció Les Eines, 9788484372837 (2001 – primera edidicó de 1993), i sota la mateixa colecció i el segell educaula, 9788492672202 (2009).

2015-07-02 07.43.51